Hi ha pocs cineastes al món més valents que Bertrand Bonello (Niça, 1968). Tant per les seves decisions formals com pels candents temes socials que ha decidit afrontar, som davant d’un dels cineastes contemporanis que fa moure endavant la història de l’audiovisual. És director, guionista, productor i compositor de les seves pel·lícules i en el seu cinema és molt clara la seva formació i sensibilitat per la música. Els festivals de cinema més prestigiosos del món han avalat la seva trajectòria: el seu debut com a cineasta, Quelque chose d’organique, és seleccionat per Berlin, i poc després, The Pornographer guanya el premi Fipresci de la crítica a Canes. Allà mateix presenta Tiresia, Casa de Tolerancia i Saint Laurent, nominada posteriorment a 10 premis Cesar i representant de França als premis Oscar. Posteriorment la desafiant Nocturama va posar al damunt de la taula l’horror de les noves formes de terrorisme, provocant una enorme polèmica global. Els darrers anys ha mantingut un creixent procés d’investigació formal, sempre demostrant una combinació de poesia i pura intel·ligència dignes del seu admirat Pasolini, amb fascinants joies transgressores com Zombie Child, Coma, que vam programar al CLAM fa dos anys, i La Bestia, presentada al festival de Venècia i un dels films més elogiats del darrer any. Des de 2015, Bertrand Bonello és cavaller de l’Ordre de les Lletres i les Arts de la República Francesa.
Masterclass-Entrevista conduïda per Philipp Engel, periodista cultural especialitzat en cinema i literatura. Ha treballat a mitjans com Fotogramas, La Vanguardia, el Mundo o Cinemanía.
Diumenge 20 oct. — 19.30
Manresa, Cines Bages Centre
Lliurament del Premi d’Honor + Projecció de Bird
Diumenge 20 oct. — 21.00
Manresa, Cines Bages Centre
* La masterclass de Bertrand Bonello es realitza gràcies al suport de MEDIA Catalunya - Europa Creativa Desk. El seu coordinador, Àlex Navarro, realitzarà també una entrevista que serà enregistrada i posteriorment difosa a través de les xarxes socials.
* Bertrand Bonello participarà també en una trobada amb els integrants de la Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català, que coordina la cineasta Carla Simón.
Hi ha una generació de cinèfils catalans que li devem tot a l’Àlex Gorina (Barcelona, 1952). Molts el redueixen a un crític de cinema, però Àlex Gorina és un dels millors comunicadors en la nostra llengua, capaç d’insuflar entusiasme a qui vulgui i engrescar-lo al que sigui, tot i que el seu propòsit no vulgui anar més enllà d’omplir les sales amb espectadors del millor cinema independent. Amb un peu ja a la jubilació, amb 71 anys a les seves espatlles, és un pou infinit de coneixements, però també un dels esperits més indòmits i creatius que han passat pels mitjans de comunicació del país, capaç d’escriure una prosa fabulosa, tan excel·lentment rica i intensa que sovint sembla pròpia d’un geni extraterrestre. Els seus programes radiofònics són una referència, començant per la llegendària La finestra indiscreta, però sense oblidar els estiuencs Més enllà de mitjanit i Germans de lluna, on Gorina es va convertir en el Oh Capità, el meu Capità de Whitman en uns relats radiofònics on es convidava l’oïdor a obrir els ulls a la cultura, però també a la vida, i d’una manera tan poètica i meravellosament coratjosa com ho volia fer l’humanista professor Keating, de la també providencial El club dels poetes morts. Amb l’enyorat programa Klaatu Barada Niktó! va portar els cinèfils de TV3 cap al fantàstic, un gènere que també va dinamitzar des de la direcció del Festival de Sitges. L’any passat vam premiar la seva parella de ball a molts programes, el seu mestre Jaume Figueras i, enguany, el seu recent adeu a La finestra indiscreta fa d’aquest Premi d’Honor un dels més especials i emotius que hem viscut.
MasterClass-Entrevista conduïda per Mariona Borrull, responsable de la programació de festivals i periodista de Fotogramas i Gara, entre d’altres
Divendres 25 oct. — 16.30
Manresa, Cines Bages Centre
Lliurament del Premi d’Honor durant la projecció de The Seed of the Sacred Fig
Divendres 25 oct. — 18.00
Manresa, Cines Bages Centre
Si féssim un repàs a la història de les productores en el cinema català, el nom d’Isona Passola (1953, Barcelona) i la seva Massa d’Or Produccions no el podríem ometre. Tot i que és coneguda com l’auspiciadora de tres obres mestres d’Agustí Villaronga com El mar, Pa negre i Incerta glòria, la trajectòria de Passola és molt àmplia i complexa. Llicenciada en Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català del 2013 al 2021, quan va assumir la presidència de l’Ateneu Barcelonès, esdevenint la primera dona presidenta en 160 anys d’història de la institució. És també presidenta de l’APIMED (Associació Internacional de Productors Audiovisuals Independents de la Mediterrània) des de l’any 2007, va ser membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (del 2012 al 2019) i professora de la Universitat Ramon Llull. Sempre ha mantingut una implicació política molt intensa, com ho demostren també els dos documentals que ha dirigit i escrit: Cataluña-Espanya (2009) i L’Endemà (2014). Ha estat guardonada amb el Premi d’Honor Lluís Carulla (2011) i amb la Creu de Sant Jordi (2012).
Lliurament del Premi d’Honor durant la Cerimònia de Clausura
Diumenge 27 oct. — 18.00
Navarcles, Auditori Agustí Soler i Mas
Néstor Almendros (Barcelona, 1930 - Nova York, 1992) és indiscutiblement un dels millors directors de fotografia de la història. Criat a la propera localitat de Calders, Almendros i la seva família van exiliar-se a Cuba per la Guerra Civil, on va formar-se com a fotògraf en les excel·lents escoles de l’illa. Contrari a la dictadura comunista de Fidel Castro, marxa als Estats Units i França, on l’acull la nouvelle vague. Des de 1966 signa algunes de les millors pel·lícules de François Truffaut i Éric Rohmer, entre d’altres. El Hollywood més sensible s’adona del seu talent i comença a treballar amb els directors més interessants del moment, com Robert Benton (Kramer contra Kramer), Alan J. Pakula (La decisión de Sophie) i Terrence Malick, amb qui realitza el seu treball més recordat, la increïble Días de cielo, una meravella d’espectacular naturalesa pictòrica que li fa guanyar l’Oscar. La seva coneguda actitud humanista va fer que la Film Society del Lincoln Center de Nova York atorgués el Néstor Almendros Prize, que vol guardonar aquells que abanderen els drets humans en la realització cinematogràfica. Per tot plegat, des d’enguany, el CLAM tindrà en el seu palmarès un guardó especial amb el seu nom pels treballs de fotografia dels films en competició.
Lliurament del Premi d’Honor als familiars de Nestor Almendros durant la Nit de l’Audiovisual de la Catalunya Central
Dijous 24 oct. — 20.00 h
Navarcles, Auditori Agustí Soler i Mas
Projecció de la nova còpia en 4K de Days of Heaven, de Terrence Malick, presentada per Laura Gavaldà, especialista en l’obra de Nestor Almendros
Diumenge 27 oct. — 12.00
Manresa, Cines Bages Centre
El CLAM és un projecte col·lectiu. El 20è aniversari del festival vol ser l’inici d’un reconeixement de figures que han aconseguit dinamitzar aquesta comunitat d’esforços i portar-los a nous horitzons. I ho començarem a fer reconeixent durant la Nit de l’Audiovisual de la Catalunya Central els directors històrics del certamen: Valentí Oliveras i Serafí Vallecillos.
Valentí Oliveras va ser el director de la fundació del festival l’any 2003 i és actualment el seu president d’honor. Durant dècades ha treballat en la distribució cinematogràfica, tant a nivell televisiu com domèstic. Amb una llarga experiència en el món polític i el compromís, actualment lidera diverses iniciatives humanistes i culturals. En les seves paraules, el CLAM “és l’aventura cultural més important que ha tingut el poble de Navarcles”. L’any del seu debut com a director, el CLAM ja va crear el Premi Pere Casaldàliga a la solidaritat i va convidar la directora de l’Acadèmia del Cinema Espanyol d’aleshores, Mercedes Sampietro.
Serafí Vallecillos va ser el relleu d’Oliveras des de la seva sortida el 2017 i sempre ha estat al darrere del festival quan ha fet falta. Exerceix de gestor cultural a l’àmbit municipal, des d’on ha contribuït al desenvolupament de les polítiques i programes culturals de l’Ajuntament de Manresa dels darrers vint anys. En les seves paraules, el CLAM “és un miracle que es fa a costa de molt d’esforç, entusiasme i tenacitat”. L’any del seu debut com a director, el certamen va entrar en la federació de festivals de cinema catalans, la Catalunya Film Festivals, i va renovar el seu nom per esdevenir, amb totes les conseqüències, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya.
Lliurament del Premi d’Honor durant la Nit de l’Audiovisual de la Catalunya Central
Dijous 24 oct. — 20.00
Navarcles, Auditori Agustí Soler i Mas