Als anys 60, Manresa es va projectar a Hollywood com a escenari de la pel·lícula Plàcido de Luis G. Berlanga, candidata a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa; la ciutat va arribar a tenir una desena de sales d’exhibició, i s’hi van fundar associacions com el Film Club Manresa o Cine Club Manresa; durant tretze edicions, el Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa convertia la ciutat, cada any, en capital del cinema europeu de gènere. A dia d’avui no hi ha cap sala d’exhibició comercial al centre de la ciutat, tret de l’Auditori de la Plana de l’Om que acull les activitats de Cine Club; el multicinemes Bages Centre son l’únic punt de trobada cinematogràfic per a la comarca; en un moment de crisis per a l’exhibició, directors manresans com en David Victori, Gerard Quinto, Esteve Soler o David Torras han continuat mantenint la flama territorial; la Manresa Film Office treballa per potenciar la capital del Bages com a plató de rodatge i en una autentica aventura de supervivència, el CLAM (Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya) celebra la seva dissetena edició; però l’any de pandèmia ha posat en una difícil situació a les industries culturals, també la cinematogràfica.
Tenim les condicions necessàries per poder ser un territori de producció de cara al futur? Cap a on va l’exhibició comercial amb la competència de les plataformes online? El públic tornarà als cinemes? Les grans sales s’hauran de reinventar com a espais, oferint una nova oferta? Quin paper jugaran les entitats com Cine Club? Els Festivals es podran mantenir o exceptuant els més importants, aniran desapareixent?. I encara la gran pregunta: com va passar amb la ràdio, la premsa escrita, el teatre o altres vies de difusió cultural, el cinema per a la gran pantalla ha tocat fons i li cal una transformació urgent?.
Tots aquests interrogants, el CLAM els posarà a debat a la taula rodona “Passat, present i futur del cinema a la Catalunya Central”, amb els ponents:
