2016
Josefina Molina
ESQUILACHE (Espanya)

El CLAM, Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, ja ha engegat els motors per a la celebració de la 14a edició que, amb les forces renovades i la il·lusió per l’inici d’una nova etapa, torna a unir dos aspectes que són l’essència d’aquest certamen: el cinema compromès i de qualitat i la reflexió sobre les problemàtiques socials.

El setè art i la crítica social es tornaran a agermanar i la programació cinematogràfica es complementarà amb un programa d’activitats paral·leles adreçades a buscar de bell nou la complicitat d’un públic fidel que ben segur tornarà a fer-nos costat amb la seva presencia a Navarcles, Manresa i Navàs.

En la darrera edició, el documental australià “The surgery ship”, sobre el treball d’un vaixell hospital, va ser la gran guanyadora del festival, aconseguint el suport del jurat i del públic. L’interès que van mostrar els seguidors del festival per aquesta temàtica va fer que l’organització decidís dedicar aquesta nova edició a la salut i concretament als que anomenem “Herois de la Salut”.

Quan parlem d’herois, parlem d’un munt de persones que de forma individual o formant part de organitzacions sense ànim de lucre posen a disposició de les persones tota la seva professionalitat i els seus coneixements sanitaris per contribuir a preservar-los la vida i alleugerir-los del seu patiment, sense distinció de sexe, raça i religió. Persones i professionals de la salut allunyats d’interessos econòmics i geopolítics amb vocació d’atendre, que anteposen els seus valors d’humanitat i ètica personal com a eix de vida al servei de qui realment ho necessita.

Conflictes armats arreu del món, violència, epidèmies o malalties oblidades, desastres naturals o llocs d’exclusió mèdica són alguns dels destins o objectius més visibles d’aquestes persones i organitzacions, però aquests no són els únics.

Les necessitats i les mancances en salut no només les pateixen les persones de països no desenvolupats o en conflicte. La crisi econòmica dels darrers anys, els estralls provocats per un capitalisme salvatge, l’atur, els efectes de la globalització i l’arribada massiva de persones que fugen dels seus països en busca d’un món millor ha provocat un creixement espectacular de les desigualtats. La pobresa i la vulnerabilitat ha arribat també als nostres carrers i al replà de casa nostra, davant la passivitat d’unes administracions que no poden o no volen destinar-hi més recursos.

Davant aquesta situació de desigualtat, treballar per la equitat en salut és una fita fonamental. Aconseguir-la significa que les persones puguin desenvolupar el seu potencial de salut independentment del seu estatus social o altres circumstàncies determinades per factors socials.

En aquest camí, són moltes les organitzacions, les entitats i les persones que treballen des de fa anys per donar resposta a aquestes necessitats a prop de casa per garantir la dignitat de tots i totes, ja sigui cobrint mancances alimentàries elementals, amb programes adreçats a infants, joventut, gent gran, lluita contra el càncer, salut mental o l’alzheimer, entre d’altres.

El CLAM també vol reconèixer i donar visibilitat a d’altres persones i actituds i que sovint passen desapercebudes com la de molts professionals de la salut que amb vocació de servei, malgrat les retallades econòmiques que han patit, hi aporten hores suplementàries i un plus d’humanitat al costat de pacients i famílies. Tampoc no podem oblidar les múltiples accions de persones anònimes que, des del voluntariat, hi posen un gra de sorra de suport afectiu i la seva proximitat cap a qui ho necessita.

Ben segur, moltes persones i organitzacions de l’entorn de la salut trobaran que la paraula “heroi” no és el nom el més adequat per definir la seva actitud “natural”, basada en l’atenció humanitzada amb els pacients. Però, des de l’organització del CLAM, amb el concepte “heroi” volem retre homenatge i destacar a una actitud individual admirable, que fuig del seu espai de confort per apaivagar el patiment dels necessitats amb l’objectiu final d’intentar pal·liar els desajustos d’un món que, malauradament, encara prioritza les relacions mercantils per sobre la dignitat humana.

2011 JAFAR PANAHI director de cinema
2010 CRISTINA ROTA actriu i productora
2009 MONTXO ARMENDARIZ , director de Cinema
2008 PATRICIO GUZMAN director de cinema
2007 ELÍAS QUEREJETA productor de cinema
2006 M. DEL MAR BONET cantautora
2006 VENTURA PONS director de cinema
2006 JAIME CAMINO director de cinema
2005 LLORENÇ SOLER director de cinema
2004 JOSEP M.NUNES director de cinema
2004 MIQUEL PORTER I MOIX catedràtic de cinema i escriptor